dimarts, 3 de maig del 2016

[ElConfidencial] - Cinca y los diamentes de Sangre

Cinca menteix, i en un pais civilitzat potser no pot ser condemnat, o si!, no està pres en Joan Pau Miquel i jo no crec que sigui per una cosa tan bestia.


 Vergonya andorrans, VERGONYA!



EL MINISTRO ANDORRANO HABÍA ASEGURADO QUE NUNCA LLEGÓ A USARSE EN CINCO AÑOS

Cinca tuvo sus poderes en la firma panameña a la vez que traficaba con diamantes


Estuvo implicado de forma directa en la venta de diamantes, que se hizo con la connivencia del entonces presidente de Liberia, Charles Taylor, hoy encarcelado por crímenes de guerra

03.05.2016 – 05:00 H.
La firma panameña creada por el bufete Mossak Fonseca donde el ministro de Finanzas de Andorra, Jordi Cinca, tenía poderes, Mariette Holdings Inc, registró una vida societaria paralela a la actividad de la empresa andorrana Grup Orfund, la firma que se dedicaba a vender diamantes de sangre provenientes de Liberia, tal y como consta en la información mercantil a la que ha accedido El Confidencial. Entre 1999 y 2002, estuvo activa Mariette Holding: el mismo periodo en que Cinca estuvo implicado de manera directa en la venta de diamantes, que se hizo con la connivencia del entonces presidente de Liberia, Charles Taylor, hoy encarcelado por crímenes de guerra por la guerra civil en ese país africano. Taylor dejó el poder, precisamente, en 2002.

Cinca no ha dado explicaciones sobre sus actividades concretas para Grup Orfund. Sí que lo hizo sobre Mariette Holdings Inc, incluso adelantándose a la publicación de su implicación en los papeles de Panamá. Jordi Cinca aseguró que “se estudió la posibilidad de realizar algunas operaciones en el mercado de Centroamérica y Sudamérica, y los abogados de la sociedad van a aconsejarnos articular las actividades en esa zona geográfica desde una sociedad panameña”. El Gobierno andorrano no ha querido pronunciarse sobre la cuestión.

Cinca también señaló que fue apoderado de la sociedad panameña “en abril de 1999 hasta junio de 2000”, justo cuando el hoy ministro formaba parte de Grup Orfund. Como accionista, tenía el 10%, y como directivo era responsable de la filial Wim SL, la filial andorrana que controlaba la gestión de las filiales africanas de Orfund, entre ellas la empresa minera de Liberia Blue Stone y la distribuidora de piedras preciosas DiAndorra.


Jordi Cinca ha asegurado que la sociedad panameña “nunca operó” y que siempre se mantuvo inactiva. “En julio del año 2000 terminé mi relación profesional con la empresa andorrana”, actividad que Cinca nunca clarifica, si bien reconoció el tráfico de oro ante el Consell General de Andorra, el equivalente al Parlamento en el país pirenaico.
En 1999, el año en que Cinca se vincula a la sociedad panameña, también se crean las sociedades mineras en Liberia, tanto la extractora como la comercializadora.
Cinca ya estaba vinculado al grupo Orfund desde 1996, como mínimo, ya que hay constancia en sus poderes sobre Wim SL y en su participación en la sociedad Transafricana SL, que iba a dedicarse a la exportación a África sobre todo de productos alimentarios.  


Apoyo de Liberia
El polémico régimen de Charles Taylor apoyaba estrechamente a Orfund. Incluso en 1999 se firmó un acuerdo entre Liberia y la empresa andorrana, en el cual ya se mencionaba el interés por los diamantes que tenía la empresa andorrana -página 2-. En ese momento, Cinca ya dirigía las filiales africanas de Orfund.




En 2002, Taylor fue desplazado del poder en Liberia, que cambió de nombre y que ahora se denomina Sierra Leona. Ese año es cuando se liquida la sociedad panameña. Y también cuando Cinca inicia su desvinculación de Orfund, una firma que fundía en Andorra el oro que obtenía de países africanos pero que tenía en los diamantes de sangre un jugoso complemento de negocio.


Consecuencias en Andorra
Por ahora no hay consecuencias políticas en Andorra. El tráfico de diamantes de sangre no es ilegal, según la ley del Principado. Lo mismo pasa en España. Pero todo apunta a que las explicaciones de Cinca han sido demasiado vagas, tanto las que otorgó por escrito el pasado cinco de abril como las que hizo públicas la semana pasada. Sí que es cierta una cosa: la sociedad panameña no era para evadir impuestos. En esos años, Andorra era todavía un paraíso fiscal con todas las de la ley y no se puede eludir al fisco en un país sin apenas presión tributaria.


Durante ese periodo, 1999-2002, Jordi Cinca no tuvo responsabilidades políticas. Pero las había tenido antes y las tuvo después. En este sentido, es una figura pública destacada. En 1990 y 1993, fue portavoz del Gobierno andorrano, entre 1993 y 1996 fue diputado. Y ahora es ministro de Finanzas y el verdadero hombre fuerte del Gobierno que preside Antoni Martí. Su relación con la oposición ya está siendo muy tensa y no mejorará por la cuestión de los diamantes de sangre. Su papel ha sido clave en la venta de Vall Banc -el banco bueno segregado de la crisis de BPA- al fondo JC Flowers.


Document:   http://www.ecestaticos.com/file/e281ff640457848ced44e6860fb16943/1462218996.pdf

Font:   El Confidencial
URL:    http://www.elconfidencial.com/economia/2016-05-03/cinca-tuvo-sus-poderes-en-la-firma-panamena-a-la-vez-que-traficaba-con-diamantes_1193676/
 

diumenge, 1 de maig del 2016

[El Confidencial] - El ministro de Finanzas de Andorra, vinculado a un grupo que vendía diamantes de sangre

Charles Taylor ha estat condemnat per crims contra la humanitat al tribunal de la Haya a més de 50 anys.  Postser si Sr Cinca que voste i el seu grup van col·laborar en una guerra civil, i a assesinats, i a violacions i a ..., i voste és encara ministre d'un pais que es diu democratic.

Vergonya Andorrans, Vergonya!!!




EL GRUPO CONSIGUIÓ EL APOYO DEL PRESIDENTE LIBERIANO CHARLES TAYLOR

El ministro de Finanzas de Andorra, vinculado a un grupo que vendía diamantes de sangre

Jordi Cinca Mateos, hombre fuerte del Gobierno de Antoni Martí, era socio y trabajaba en el Grup Orfund que negociaba con diamantes en África, provenientes de filiales en Liberia
Foto: Jordi Cinca Mateos, ministro de Finanzas de Andorra.Jordi Cinca Mateos, ministro de Finanzas de Andorra.
AUTOR
MARCOS LAMELAS. BARCELONA

Una red de sociedades en Andorra vincula al ministro de Finanzas del Principado, Jordi Cinca Mateos, hombre fuerte del Gobierno de Antoni Martí, con el comercio de diamantes en África. Se trata del Grup Orfund, conglomerado empresarial del que Cinca tenía el 10% y que se dedicaba a fundir oro en el Principado y a tratar con piedras preciosas. El Confidencial ha accedido a documentación del grupo Orfund que muestra no solo la participación accionarial del ministro, sino su vinculación con tres filiales del grupo –Orfound of Liberia LTD, Blue Stone SL y DiAndorra– durante los mismos años en que Liberia estaba controlada por el dictador Charles Taylor: finales de los noventa. Estas sociedades operaban en el país africano exportando oro y diamantes, precisamente los conocidos como “diamantes de sangre”.
Jordi Cinca no solo está vinculado como socio y de manera tangencial. También aparece llevando la gestión del día a día, incluyendo la operativa de las firmas en Liberia desde que se constituyeron las sociedades en 1999 hasta 2002, cuando se liquidó el grupo. El violento mandato de Charles Taylor en Liberia duró de 1997 a 2003, coincidiendo con la operativa de las filiales de Orfund en ese país.






Taylor ha sido condenado por el Tribunal de la Haya y cumple una condena de 50 años de prisión por crímenes contra la humanidad, entre ellos violaciones masivas o el uso de tropas integradas por niños soldados. En el juicio se acreditó que Taylor pagaba las armas para su lucha en la guerra civil en Liberia con el tráfico de diamantes.

http://goo.gl/JNgm4W

FONT:  El Confidencial
URL:  http://www.elconfidencial.com/economia/2016-05-01/el-ministro-de-finanzas-de-andorra-vinculado-a-un-grupo-que-vendia-diamantes-de-sangre_1192877/

dijous, 14 d’abril del 2016

[AltaveuDigital] -Martí defensa Cinca a ultrança i ataca amb virulència “aquells que volen que el procés de BPA descarrili

Sr Martí, ningú vol que el procés de BPA descarrili,

ni els treballadors maltractats per una direcció de l'AREB molt inhumana,
ni els clients amb els seus estalvis bloquejats,
ni els ex-treballadors acomidats de BPA de la pitjor manera possible, 
ni els propietaris de BPA amb els quals ningú del seu govern ha volgut parlar.

Però Sr Martí, s'ha plantejat que potser vostes han fet les coses de la pitjor manera possible?


Sense parlar, els problemes NO es solucionen, s'enquisten, i un problema enquistat esdeve un CANCER per la nostra societat, i per curar-lo cal operar i extirpar.

Martí defensa Cinca a ultrança i ataca amb virulència “aquells que volen que el procés de BPA descarrili”

dimecres 13 d'abril de 2016 700 0

El cap de Govern, Toni Martí, ha mostrat aquest dimecres el seu “suport incondicional” al ministre de Finances, Jordi Cinca, i després de deixar clar que Cinca ni dimitirà ni el destituirà per l’afer dels ‘Papers de Panamà’ que ha posat sobre la taula el pas del titular de Finances per Orfund, ha assegurat que “no vull ni pensar que tot això es fa perquè el procés de BPA descarrili”. Martí ha comparegut de forma extraordinària arran de la petició de dimissió feta pel Partit Socialdemòcrata (PS), però mentre ha acabat ‘salvant la vida’ a la formació liderada al Consell per Pere López, ha mirat de ser molt contundent, sense concretar amb noms, contra “aquells que voldrien que no s’acabés culminant” el procés de resolució de BPA per tal que es pugui beneficiar “interessos personals” per sobre de l’interès general. Martí ha arribat a deixar clar que el gabinet jurídic estudia emprendre accions contra tots aquells que qüestionin o posin en dubte la línia oficial. “Ho farem a desgrat”, ha pretès deixar clar. “Però analitzarem el que s’ha dit fins ara i esperem que no haguem d’analitzar més”, ha etzibat com voler deixar clar que ja n’hi ha prou i ningú s’ha d’atrevir a criticar amb vehemència l’actuació governamental.

La compareixença de Martí, just abans que l’habitual de Jordi Cinca, a qui ja no se li ha fet cap pregunta ni sobre els ‘Papers de Panamà’ ni sobre Orfund ni sobre una eventual dimissió, ha seguit la roda de premsa feta unes hores abans pel secretari d’organització de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve Vidal, que també havia fet una encesa defensa de Cinca i havia deixat entreveure que el pitjor que li pot passar al Principat és que el titular de Finances dimiteixi o se’l faci plegar. El cap de l’executiu ha tancat el cercle amb un ferri suport al responsable ministerial, que ha assegurat que amb l’activitat professional vinculada amb la societat panamenya de la qual Cinca va reconèixer ser el seu apoderat durant un any -encara que en continuaria tenint les accions després- “no hi havia res d’il·legal ni hi havia res d’immoral”. A banda de defensar el responsable de Finances -“compto amb el ministre Cinca com compto amb tots i cadascun dels ministres del Govern”- i de garantir que l’executiu continuarà “implementant un programa de reformes”, l’al·lucució de Martí, visiblement nerviós -els moviments el delataven i mirava d’ocultar la tensió amb un somriure molts cops irònic i gairebé permanent- s’ha centrat en atacar amb duresa als crítics amb la gestió del ‘cas BPA’: “Aquells que volem que el procés descarrili no se’n sortiran. El full de ruta se seguirà implementant.”

És clar que per justificar la seva aparició s’ha hagut de referir al PS i la seva petició de dimissió de Jordi Cinca. Però aviat els ha exemptat de certes responsabilitats. Primer ha acusat la formació lidera per López i David Rios de “demanar (la dimissió) sense contrastar res” i l’ha acusat de contribuir “ells a crear aquesta mala imatge” . Però després ha deixat clar que “la gent del PS no forma part d’aquest grup de gent” que al seu entendre difama, calúmnia i injúria el Govern, les institucions i els seus representants per frenar el procés de BPA. “El PS ho fa per desgastar un ministre, per desgastar el Govern, però hi ha altres coses amb les quals podria desgastar” i “no se n’adona que està contribuint a malmetre el nom i la imatge d’Andorra”. Sense dir-ho obertament, Martí ha deixat clar que estava arremetent contra Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i ha estat més subtil però igual de directe en focalitzar els seus atacs contra l’entorn dels accionistes majoritaris de BPA. I just fetes aquestes insinuacions i duta a terme una nova defensa de Cinca, i d’assegurar que el Govern d’Andorra és i serà “respectuós amb totes les persones”, quan ha anunciat que s’estudiaran accions jurídiques contra aquells que “aquestes últimes setmanes han creuat les línies vermelles”. “Farem la nostra feina. I passarem del circ mediàtic, si n’hi ha; i superarem les calúmnies i les injúries”, ha dit el màxim responsable governamental.

Martí també ha aprofitat per dir que espera que el 4 i 5 de maig, per quan està programat el debat de d’orientació política, ja “s’haurà culminat el procés de resolució de BPA”. En aquest sentit ha remarcat que té “la ferma convicció que anem per la bona direcció” i ha recordat que fa uns mesos “es deia que la millor solució seria que hi hagués un comprador i que fos un comprador estranger”. I en aquest marc ha celebrat les dues ofertes rebudes. Ha obviat, però, el cap de Govern que el més ferm defensor del fet que el comprador fos estranger havia estat el propi Jordi Cinca. I tampoc no ha tingut en compte malgrat dir que les propostes rebudes “no són menors” que es tracta dos fons voltor l’un amb molts pocs èxits darrerament, sobretot quan ha acudit a processos a Espanya, i l’altre amb, en principi, poquíssima rellevància i menys potencial encara. “No cal que els diguem (a l’AREB, que ha recordat que és qui haurà de fer l’anàlisi del procés i acabar decidint sobre les ofertes) que l’objectiu és que no hi hagi quitances.” Martí ha reconegut que “m’hauria agradat” que es presentés algun banc del país, però que davant les alternatives existents “hauríem d’estar com a mínim esperançats”.

I després de gairebé mitja hora de discurs i d’algunes preguntes amb resposta d’aquella manera, el cap de l’executiu ha acabat recordant que Andorra “sempre ha fet de les crisis una oportunitat” i ha sentenciat amb una frase lacònica: “Aquest país no pot estar contínuament sotmès a una guerra civil política.”


URL: http://altaveudigital.com/marti-defensa-cinca-a-ultranca-i-ataca-amb-virulencia-aquells-que-volen-que-el-proces-de-bpa-descarrili/

dijous, 24 de desembre del 2015

[Sense referencies] - Molt personal

Aquest cop escric sense referències d'altres, i vull parlar de Joan Pau Miquel.

En primer lloc vull deixar clar que no se si és culpable o innocent.

En segon terme vull dir que mantenir una persona 9 mesos en prissio preventiva sense cap acusació formal, és tortura.  Sra Mingorance s'imagina que el Sr Joan Pau Miquel sigui declarat inocent.  Per culpa seva s'haura passat 9 messos en una garjola sense cap culpa.  Sra Mingorance, insisteixo, això es tortura.

Se que em repeteixo però vull deixar-ho clar, el que cal és jutjar-lo, sense inquina, sense que el BOPA/2 (El diari d'Andorra) vagi deixant anar informació que el fa aparèixer com culpable d'alguna cosa, quan el fet  encara no era delicte.

Els fets que viu Joan Pau Miquel recorden el de la expulsió d'Andorra del baró de Plandolit fa ara poc mes de 100 anys.  Es curiós que d'aquest segon cas ara no queden rastres de la sentencia, únicament és curiós.  Pels que no ho sàpiguen, Guillem de Plandolit, com sindic general de caire progressista, va encapçalar la reforma d'Andorra de 1896.  Desprès la família Areny-Plandolit, es va enriquir establint botigues de traginers, i també proposant un casino per Andorra.  L'enveja de la resta de famílies fa que sigui expulsat d'Andorra i hores d'ara no se sap perquè, o si!

Masses similituds entre ambdós casos separats per 100 anys, masses enveges i odis continguts en 468Km2.

Una ultima referència estricament profesional,
  • jo he estat empleat del Sr Joan Pau Miquel, i puc afirmar que el seu despatx sempre ha tingut la porta oberta, parla amb ell sempre ha estat força fàcil. 
  • quan jo treballava a BPA, Joan Pau Miquel sempre es va preocupar de que la gent tingues una formació humanista, com persona.  Llavor ell pensava que la empresa son les persones al cap i a la fi.
Joan Pau, desitjo que aviat puguis tornar a casa i estar amb els teus

De tot cor, Scaramouche



  




dijous, 17 de desembre del 2015

[Diari d'Andorra] - Mare, què vol dir presumpció d’innocència?

Avui, el BOPA/2 (Diari d'Andorra) ha publicat a la secció OPINIÓ una carta oberta de Marta Poujarniscle, al BOPA/2 gracies per publicar-la.

Jo estic absolutament d'accord amb la Marta, i els meus motiu els exposo a continuació:
  • Durant més de 8 messos de nois de PwC (Pato WC) han estat investigant els comptes de BPA, sense que de moment hagi sortit cap problema adicional als ja judicialitzats a petició de BPA (Abans de l'intervenció).

Font:  http://altaveudigital.com/nomes-el-5-dels-comptes-de-bpa-no-ha-superat-lexigent-auditoria-americana/ 
  • Sempre que ha sortit una presunta activitat il·licita d'en Joan Pau, aquesta era sempre previa a la llei que la prohibia, i en un estat de dret, les lleis mai poden ser retroactives.  He dit en un estat de dret, però ha Andorra tenim l'article 26.
  • Una de les presuntes activitats il·licites  d'en Joan Pau el la mateixa que fa uns dels nostres "amos" 
 
  •  I per acabar, si un jutge o jutgessa d'andorra decideix deixar lliure, sense cap bloqueig, els comptes d'uns clients venezolans per que presuntament no arriben les dades del EEUU, i aixó acaba en una nota del FinCem, aixó no ha de ser investigat.


Però una persona que, en general sempre s'ha preocupat dels treballadors, i no sols com treballadors si no també com persones, vull recordar que BPA era, i dic era per que ara no ho es, una Empresa Familiarment Responsable en gran mesura gracies a ell.

Molts diran que aixó ho feia per l'empressa, i obiament es veritat, però ja estils de direcció, i el seu estil va fer que, en general, la relació amb ell fos facil i propera.    

Ell erà una persona que va lluitar sempre contra la por, la por que bloqueja l'iniciativa, la por que bloqueja les persones.

M'agradaria que volsaltres jutgesiu el que tenim ara, i el que vam tenir, com persones i com empleats. 







Mare, què vol dir presumpció d’innocència?
A aquestes alçades, el que crea l’alarma social és la lleugeresa amb què s’aplica la presó preventiva

Currently 7.58/1012345678910
Mitja: 7.6/10 (24 vots)           Galeria Fotos
per Marta Poujarniscle Guix    - 17/12/2015   

Des de fa mes de vuit mesos la meva vida s’ha aturat, s’ha estroncat.

No passa ni un sol segon de cada dia que no pensi en el que ens està passant. Des del passat 13 de març tot gira al voltant del mateix: la detenció d’en Joan Pau, el meu marit. Des de llavors, tots els moments compartits amb la família i amb els amics són per parlar i discutir sobre el mateix. Els temes són recur­rents, conceptes com presó preventiva, detenció, presumpció d’innocència... omplen totes les sobretaules. El Pau, el nostre fill de 10 anys, que és molt observador i atent en les converses dels adults, em va demanar ja fa uns mesos què volia dir presumpció d’innocència. Si ho consultes a la Viquipèdia la definició és la següent: “El principi d’innocència o presumpció d’innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona com a regla. Només a través d’un procés o judici en el qual es demostri la culpabilitat de la persona, l’Estat podrà aplicar-li una pena o sanció.

    La contracara de la presumpció d’innocència són les mesures precautòries com la presó preventiva. En el dret penal modern només s’admeten mesures precautòries quan hi ha risc de fugida o el perill cert que la persona afecti la investigació del fet de manera indeguda.”
    Un dels motius pels quals la batlle Canòlic Mingorance li denega la llibertat a en Joan Pau en totes les peticions de llibertat sol·licitades és el risc de fugida. Cada vegada que ho llegeixo em fa riure. Sí, riure! Riure per no plorar. Som d’aquí, ens sentim d’aquí i tenim tota la família vivint aquí. Al Principat. Per nos­altres la família és una de les peces fonamentals de la vida. No m’imagino fugint i deixant mare, germà, cunyats, sogres, nebots i tots els amics... La nostra vida i la dels nostres fills està totalment arrelada aquí, a Andorra, i el que en tot cas faríem seria lluitar per demostrar la innocència d’en Joan Pau. Puc entendre que tot i així la batlle pensi que en Joan Pau vulgui fugir. En aquest cas sempre es poden prendre mesures cautelars com són la retirada de passaport, imposar l’obligació d’haver-se de presentar periòdicament a la Batllia, el pagament d’una fiança i sempre que es requereixi, fins i tot, el control monitoritzat.

    Respecte “al perill cert que la persona afecti la investigació del fet de manera indeguda” semblaria que després de més de vuit mesos de presó preventiva, després de més de vuit mesos d’haver intervingut el banc, després de més de vuit mesos que la batlle disposi de la informació segrestada –no ho dic jo; és el terme que usa ella quan fa algun registra i confisca qualsevol mena de material–, després que s’hagi pres declaració a tot­hom... semblaria improbable que es pugui perjudicar el bon fi de la instrucció. En l’últim aute pel qual la batlle denega la petició de llibertat a en Joan Pau, tot just el 4 de desembre passat, Mingorance afirma que “en aquests moments resten pendents de realitzar diversos actes d’instrucció, i molt especialment la anàlisis de la informació segrestada, QUE MOLT POSSIBLEMENT donarà lloc a noves declaracions de persones...”. Sembla el joc dels disbarats. I si finalment no dóna peu a prendre més declaracions? I si finalment no hi hagués delicte on alguns el veuen? I si finalment tot acabés en no-res? Si finalment fos així... qui retornarà als nostres fills tot el temps que el seu pare no ha pogut compartir amb ells? Amb pràcticament nou mesos de presó preventiva ens han robat molts moments que ningú, mai, no ens tornarà.

    Qui li tornarà a l’Albert que el seu pare no hagi assistit a la graduació de final de curs? Qui li tornarà al Pau un aniversari sense la presència del seu pare? Qui li tornarà al Xavier aquell moment que el van fer capità de l’equip de futbol i el seu pare no hi era per veure’l? Qui ens tornarà tots aquests moments robats, aquests moments del dia a dia que són els que sustenten la felicitat d’una família, aquells instants que són els que donen sentit a la vida?
    Quan anem –amb els nens– a visitar en Joan Pau al centre penitenciari sovint veig altres nens, germans, dones... visitant algun intern, tots resignats per la situació. Probablement també els estan robant aquests moments de felicitat que us explicava fa un moment.

    L’últim motiu pel qual se li nega la llibertat a en Joan Pau és l’alarma social. Navegant per internet he trobat un document que explica què és l’alarma social en Dret penal i el seu origen: “El concepte d’alarma social pot ser definit com la inquietud, l’ensurt o el sobresalt del conjunt d’individus d’una determinada comunitat que es deriva d’un mal que de sobte apareix. El que no podem saber és si aquesta alarma es produeix pel fet en si mateix o si, per contra, es produeix a causa de la rellevància que li donen els mitjans de comunicació a aquest fet, és a dir, què va abans, l’ou o la gallina?, el fet crea l’alarma que els mitjans difonen o els mitjans creen l’alarma després que hagi ocorregut el fet? Sigui com sigui, l’alarma social és un element que no pot ser controlat pel subjecte al qual s’acusa de causar-la. [...] L’origen del concepte penal d’alarma social prové del concepte alemany d’irritació social (soziale irritationen), un concepte usat pel règim nazi per poder empresonar els jueus al·legant que la seva presència generava irritació i alarma entre la població alemanya...”

    Les mostres de suport i d’ànims que he rebut i continuo rebent per part d’innombrables persones em mostren que la suposada alarma social no està lligada amb el presumpte delicte que si li atribueix a en Joan Pau. Si es tractés d’un presumpte delicte de sang o parléssim d’una persona violenta podria entendre que la presó preventiva es motivés amb l’alarma social, però no és el cas. A aquestes alçades, el que crea l’alarma social, és la lleugeresa amb què s’aplica la presó preventiva en un suposat Estat de Dret. Que la justícia faci el seu camí. Però que no es condemni sense un judici previ.

    M’agradaria equivocar-me però tot apunta que aquest Nadal el Xavier, el Pau i l’Albert no el podran passar amb el seu pare. M’agradaria equivocar-me però tot apunta que també ens robaran la il·lusió i la màgia del Nadal.



FONT:  Diari d'Andorra
URL:   http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=45881&view=item&Itemid=445

dimarts, 8 de desembre del 2015

Diari d'Andorra/VozPopuli - Rosselló, Campos i Laplana, de BPA, imputats a Espanya

 Hola a tots i totes,

Avui el BOPA/2 (El diari d'andorra) i ahir el diari digital VozPopuli ens "deleitaven" amb la noticia que en Santi de Roselló, en Xavi Campos i en Laplana estaven en qualitat d'investigats, per el tema Petrov.

Simplememt el llenguatge ja es manipulador.  La nova llei del sr Català, no afecta als diaris de la peninsula i d'Andorra, sobre tot si es per fer mal, senyors, ja no son imputats, son investigats.  El volguer fer mal als opositors al govern, es una acció habitual en el BOPA/2 (Diari d'Andorra)

Deixant de banda el tema lingüistic, que es important, el que en definitiva diu el diari de les espanyes és que en Santiago de Rossello  va viatjar moltes vegades a Rusia, no concreta quantes i també que en Petrov li va fer gestions per facilitar-li els viatges.

Senyors, portem mes de 9 messos d'investigacions, l'AREB no ha trobat res, el xicots de PWC (PatoWC) tampoc han trobat res, si algú ho hagues fet, els diaris del mon anirien plens. 

Bé senyors, entre aixó i les comissions d'intermediació den Felipe Gonzalez que pugen mes de 2,1M€ en un sol exercici, no se perque el Sr Gonzalez no esta en algun altre jutjat en qualitat d'investigat. 

Dades:   http://www.elconfidencial.com/espana/2015-12-08/felipe-gonzalez-sa-mas-de-dos-millones-de-euros-de-ingresos-al-ano-en-intermediaciones_1115969/

A, potser es per que en F. Gonzalez no és Andorrà i sempre s'ha mantigut a prop del poder


Un consell companys, sempre us heu de preguntar perque surten les noticies com surten.  Internet amb tota l'informació que hi ha és el millor lloc per amagar l'informació.

Costa molt destriar el gra de la palla, i els nostres dirigents ho saben i ho gestionen força bé




Diari d'Andorra

El jutge espanyol Eloy Velasco ha citat com a imputats en el cas Petrov per relació amb la màfia russa els exdirectius de Banca Privada Santiago de Rosselló Piera (exdirector financer), Francisco Javier Campos (exvicepresident, exdirector i extresorer de BPA Panamà) i Pablo Laplana (exsotsdirector de la divisió internacional del banc).

 El titular del jutjat d’instrucció número sis de l’Audiència Nacional els ha citat a declarar el 15 de gener a les deu del matí. Segons diverses fonts i mitjans espanyols, el jutge espanyol considera que Rosselló, Campos i Laplana van afavorir des de Banca Privada els negocis de l’organització criminal russa vinculada a Petrov durant els anys 2012 i 2013.

FONT:  Diari d'Andorra
URL:   http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=45620&Itemid=380



VozPopuli

El juez Velasco imputa a un ex alto cargo de la BPA por colaborar con el capo ruso Petrov


Se trata de Santiago Roselló, quien mantenía un "fuerte vínculo personal y profesional" con el capo ruso Andrei Petrov. El ex alto cargo de la Banca Privada de Andorra se ocupaba "personalmente" de la gestión y el control de las cuentas bancarias de la mafia rusa liderada por Petrov.

El titular del Juzgado Central de Instrucción Número 6 de la Audiencia Nacional, Eloy Velasco, ha citado en calidad de imputados el día 15 de enero a las 10:00 horas al ex alto cargo de la Banca Privada de Andorra (BPA), Santiago Roselló y los trabajadores de esta entidad Javier Campos –director general adjunto de negocio internacional- y Pablo Laplana en la causa donde se investiga al líder de la mafia rusa en España, Andrei Petrov.
En un auto, al que ha tenido acceso Vozpópuli, el juez acuerda dichas comparecencias a petición de la Fiscalía Anticorrupción después de que 'los pinchazos telefónicos' llevados a cabo por orden de Velasco reflejen que todos ellos habrían favorecido desde sus puestos de trabajo en la Banca Privada de Andorra presuntamente al capo ruso y su organización criminal durante los años 2012 y 2013.
El líder de la mafia rusa Andrei Petrov hizo varias gestiones para que el ex directivo de BPA pudiese viajar a su país "llegando a tramitarle el visado"
Según sostiene Anticorrupción, Santiago Roselló mantenía un "fuerte vínculo personal y profesional" con el capo ruso Andrei Petrov ya que el ex alto cargo de la Banca Privada de Andorra se ocupaba "personalmente" de la gestión y el control de las cuentas bancarias de la mafia rusa.
Los investigadores sospechan que el imputado Roselló mantuvo un contacto permanente con Petrov a lo largo del año 2012 y que se desplazó varias veces a Rusia para reunirse con miembros de la organización y tratar asuntos relacionados con la misma. De hecho, el líder de la mafia rusa hizo varias gestiones para que el ex directivo de BPA pudiese viajar a su país en febrero del citado año "llegando a tramitarle el visado".
Una red de colaboradores con Petrov
En el escrito donde se solicitada la imputación de estos tres trabajadores de BPA, los fiscales Anticorrupción José Grinda y Fernando Bermejo sostienen que Santiago Roselló asesoró al capo Andrei Petrov en "asuntos financieros de gran importancia" y que, entre otras cuestiones, lo puso en contacto con directivos de Banco Madrid –filial de la Banca Privada de Andorra- "con el objetivo de solicitar un crédito". "Roselló se implica hasta tal punto que da por finalizada dicha operación antes de realizar la tasación de los inmuebles que se iban a utilizar como aval de ese crédito para Petrov", subrayan los fiscales.
El ex alto cargo de BPA asesoró a Petrov en asuntos financieros de envergadura y le puso en contacto con trabajadores de Banco Madrid
A partir de octubre del año 2012, aparecen en escena los también empleados de la entidad andorrana Javier Campos y Pablo Laplana que "cogen el testigo" de Santiago Roselló en lo referente a las relaciones con el líder de la mafia rusa y su organización. De hecho, en una conversación telefónica, el ex directivo de BPA le explicó a Andrei Petrov que "tenía que ir conociendo tanto a Pablo como a Javier" aunque "siempre" podría ponerse en contacto con él.
Las imputaciones a los miembros de la Banca Privada de Andorra se deben, en gran medida, a que los investigadores detectaron que mientras la organización de Petrov se asentaba en España, de forma paralela se había creado una extensa red de colaboradores situados "estratégicamente" en distintos paraísos fiscales como las Islas Vírgenes, las Islas Seychelles o Andorra encargados del movimiento de sus capitales a través de empresas, sociedades o fundaciones ubicadas en dichos países. Juez y fiscales tienen indicios de que los tres nuevos imputados, que deberán comparecer el próximo 15 de enero en la Audiencia Nacional, formaban parte de esa red de colaboradores con la mafia rusa.


Font:  Vozpópuli
URL:   http://www.vozpopuli.com/actualidad/72562-el-juez-velasco-imputa-a-un-ex-alto-cargo-de-la-bpa-por-colaborar-con-el-capo-ruso-petrov

dilluns, 7 de desembre del 2015

El Periodic - L’AREB criminalitza i fa el ridícul


L'AREB segueix fent el ruc.   Senyors de l'AREB, BPA va voler facilitar la prejubilació a diversos empleats que portaven molts anys treballant a la casa.   BPA no era una santa, pero era una empresa que, en general, tractaba als seus empleats millor que els actuals xicots de l'AREB, clar que això no es dificil, l'AREB és molt despota amb el seu tracte amb els empleats.

L'AREB vol d'alguna manera demostrar que ells son els bons, i ho fa de la millor manera que sap, atacant als mes debils, els empleats de BPA.

L'AREB son uns xicots intachables, ferms i valents     GUIÑO GUIÑO

Osti tu, L'AREB no es intachable



L’AREB criminalitza públicament a vuit treballadors de BPA que tenen un contracte de teletreball i l’aparell de comunicació de DA ho titlla de frau a la CASS. Segons l’AREB aquests contractes simularien una relació laboral de teletreball en lloc de reflectir una situació de prejubilació amb l’objectiu de pagar menys a la CASS i obtenir majors prestacions.
És evident que l’AREB havia de treure alguna cosa per desviar l’atenció sobre l’incompliment de l’enèsim calendari promès. Recordem la promesa de tenir el banc operatiu abans de les eleccions comunals. La realitat és que cap banc vol establir corresponsalies en dòlars amb Vall Banc i segueix sense aparèixer  l’àngel salvador que la vulgui establir en euros. La tossuda realitat és que l’AREB no té credibilitat davant dels bancs internacionals. Un nou fracàs de la gestió de l’AREB que han de tapar.
És vergonyós que una potent institució andorrana criminalitzi a vuit empleats per desviar l’atenció sobre la seva incompetència. Però esdevé simplement ridícul quan els arguments són absurds.
Anem a pams. 
1. BPA i els vuit empleats sota contracte de teletreball han cotitzat degudament a la CASS. D’entrada, no hi ha cap frau a la CASS.
2. Els treballadors no tenen la capacitat per establir un contracte laboral amb si mateixos. Un empleat no pot fer una simulació de contracte –de manera unilateral– per defraudar a la CASS com pretén l’AREB. Un contracte laboral és cosa de dos.
3. Per què dues parts estableixin un contracte laboral simulat per defraudar a la CASS –com pretendria l’AREB– òbviament les dues parts haurien de treure profit. Ningú defrauda per pagar més diners.
4. Si BPA hagués volgut fer una prejubilació amb aquests empleats, significaria que els volia enviar cap a casa sense que fessin feines puntuals per a BPA. Amb aquest objectiu, podia optar per l’acomiadament o per una prejubilació. És evident que l’alternativa més econòmica era la de l’acomiadament. Una alternativa molt més econòmica que la del fantasiós escenari de simulació que s’inventa l’AREB. Creu que algú que defrauda per pagar més?
5. Analitzem les dades concretes: Conec alguns d’aquests treballadors i quan van acordar el contracte de teletreball els hi faltaven més de tres anys per jubilar-se. El cost per acomiadament és, com a màxim, un any de sou. Evidentment una empresa no pagarà més de tres anys del 60% de sou –és a dir l’equivalent al 180% del sou d’un any– a una persona que no la necessita, ni ho farà simulant un contracte fictici per què es quedi a casa. Si no la necessita, la pot acomiadar pagant com a màxim un any de sou. Per tant, és evident que BPA no va fer una simulació. Si volia enviar a casa als vuit empleats, la opció més econòmica era l’acomiadament.
6. L’AREB està sota el control real de liquidadors que no són conscients que la banca real te dos actius essencials: la confiança dels clients i el coneixement dels empleats. No poden entendre que la gestió del capital humà és molt especial. És normal que el banc tracti amb molta cura a una persona que ha passat molts anys al banc, que té la confiança d’uns clients, que té un coneixement i unes relacions clau. És més que normal que si aquesta persona es fa gran o té problemes de salut se l’aparti de l’estrès diari però es vulgui mantenir el seu capital intel·lectual i relacional. És comprensible que el banc vulgui que aquesta persona es quedi a casa, però que estigui disponible per contribucions puntuals. El model de teletreball pot cobrir aquesta relació. Un teletreball per persones altament qualificades és quelcom més que una persona escrivint a màquina a casa seva en lloc de fer-ho a la oficina.
Però el paroxisme de l’absurditat és que l’AREB estaria amenaçant als empleats en portar-los a la Batllia per declarar aquests contractes nuls i aleshores l’AREB exigiria el retorn de tots els sous cobrats sota el contracte de teletreball.
Tot un exemple de la prepotència, de la ignorància i de la maldat de les nostres autoritats. Aquests contractes de BPA es van establir a partir de l’existència de contractes fixes i han de tenir la clàssica clàusula que estableix que es dóna per acabat el contracte fix amb el sou del 100% preexistent. Per tant, si l’AREB considera que aquests contractes de teletreball són nuls, aleshores ho serien a tots els efectes i el contracte fix preexistent no hauria finalitzat mai. El contracte amb el 100% del sou seguiria vigent. Si el contracte de teletreball esdevingués nul, el primer que hauria de fer l’AREB seria pagar al treballador la diferència de sou entre el 100% i el 60%; pagar la part corresponent a la CASS; i, si volgués acomiadar al treballador, indemnitzar-lo com marca la llei amb 25 dies per any treballat en base al salari del 100%.
Nosaltres, des de la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, tornem a demanar públicament a l’AREB que aturi els errors que està acumulant. Que accepti les nostres ofertes de reestructuració o de resolució utilitzant altres eines que l’entitat pont. Tornem a insistir que nosaltres podem accedir a corresponsals estrangers; que la Societat Cooperativa raiffeisen.ad està fortament capitalitzada, amb un capital social que multiplica per varies vegades el capital social de Vall Banc; que la nostra solució evita la gran destrucció de valor que comporta Vall Banc per als clients de BPA; i que la nostra solució necessita mantenir el capital humà de BPA. Un capital humà que no mereix ser criminalitzat i que és imprescindible per assolir una solució real per a BPA i per a totes les persones afectades des de fa nou mesos.


FONT:  El Periodic
URL:   http://www.elperiodic.ad/opinio/article/48153/lareb-criminalitza-i-fa-el-ridicul