En primer lloc vull deixar clar que no se si és culpable o innocent.
En segon terme vull dir que mantenir una persona 9 mesos en prissio preventiva sense cap acusació formal, és tortura. Sra Mingorance s'imagina que el Sr Joan Pau Miquel sigui declarat inocent. Per culpa seva s'haura passat 9 messos en una garjola sense cap culpa. Sra Mingorance, insisteixo, això es tortura.
Se que em repeteixo però vull deixar-ho clar, el que cal és jutjar-lo, sense inquina, sense que el BOPA/2 (El diari d'Andorra) vagi deixant anar informació que el fa aparèixer com culpable d'alguna cosa, quan el fet encara no era delicte.
Els fets que viu Joan Pau Miquel recorden el de la expulsió d'Andorra del baró de Plandolit fa ara poc mes de 100 anys. Es curiós que d'aquest segon cas ara no queden rastres de la sentencia, únicament és curiós. Pels que no ho sàpiguen, Guillem de Plandolit, com sindic general de caire progressista, va encapçalar la reforma d'Andorra de 1896. Desprès la família Areny-Plandolit, es va enriquir establint botigues de traginers, i també proposant un casino per Andorra. L'enveja de la resta de famílies fa que sigui expulsat d'Andorra i hores d'ara no se sap perquè, o si!
Masses similituds entre ambdós casos separats per 100 anys, masses enveges i odis continguts en 468Km2.
Una ultima referència estricament profesional,
- jo he estat empleat del Sr Joan Pau Miquel, i puc afirmar que el seu despatx sempre ha tingut la porta oberta, parla amb ell sempre ha estat força fàcil.
- quan jo treballava a BPA, Joan Pau Miquel sempre es va preocupar de que la gent tingues una formació humanista, com persona. Llavor ell pensava que la empresa son les persones al cap i a la fi.
De tot cor, Scaramouche
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada