Avui, el BOPA/2 (Diari d'Andorra) ha publicat a la secció OPINIÓ una carta oberta de Marta Poujarniscle, al BOPA/2 gracies per publicar-la.
Jo estic absolutament d'accord amb la Marta, i els meus motiu els exposo a continuació:
- Durant més de 8 messos de nois de PwC (Pato WC) han estat investigant els comptes de BPA, sense que de moment hagi sortit cap problema adicional als ja judicialitzats a petició de BPA (Abans de l'intervenció).
Font: http://altaveudigital.com/nomes-el-5-dels-comptes-de-bpa-no-ha-superat-lexigent-auditoria-americana/
- Sempre que ha sortit una presunta activitat il·licita d'en Joan Pau, aquesta era sempre previa a la llei que la prohibia, i en un estat de dret, les lleis mai poden ser retroactives. He dit en un estat de dret, però ha Andorra tenim l'article 26.
- Una de les presuntes activitats il·licites d'en Joan Pau el la mateixa que fa uns dels nostres "amos"
- I per acabar, si un jutge o jutgessa d'andorra decideix deixar lliure, sense cap bloqueig, els comptes d'uns clients venezolans per que presuntament no arriben les dades del EEUU, i aixó acaba en una nota del FinCem, aixó no ha de ser investigat.
Però una persona que, en general sempre s'ha preocupat dels treballadors, i no sols com treballadors si no també com persones, vull recordar que BPA era, i dic era per que ara no ho es, una Empresa Familiarment Responsable en gran mesura gracies a ell.
Molts diran que aixó ho feia per l'empressa, i obiament es veritat, però ja estils de direcció, i el seu estil va fer que, en general, la relació amb ell fos facil i propera.
Ell erà una persona que va lluitar sempre contra la por, la por que bloqueja l'iniciativa, la por que bloqueja les persones.
M'agradaria que volsaltres jutgesiu el que tenim ara, i el que vam tenir, com persones i com empleats.
Mare, què vol dir presumpció d’innocència?
A aquestes alçades, el que crea l’alarma social és la lleugeresa amb què s’aplica la presó preventiva
Currently 7.58/1012345678910
Mitja: 7.6/10 (24 vots) Galeria Fotos
per Marta Poujarniscle Guix - 17/12/2015
Des de fa mes de vuit mesos la meva vida s’ha aturat, s’ha estroncat.
No passa ni un sol segon de cada dia que no pensi en el que ens està passant. Des del passat 13 de març tot gira al voltant del mateix: la detenció d’en Joan Pau, el meu marit. Des de llavors, tots els moments compartits amb la família i amb els amics són per parlar i discutir sobre el mateix. Els temes són recurrents, conceptes com presó preventiva, detenció, presumpció d’innocència... omplen totes les sobretaules. El Pau, el nostre fill de 10 anys, que és molt observador i atent en les converses dels adults, em va demanar ja fa uns mesos què volia dir presumpció d’innocència. Si ho consultes a la Viquipèdia la definició és la següent: “El principi d’innocència o presumpció d’innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona com a regla. Només a través d’un procés o judici en el qual es demostri la culpabilitat de la persona, l’Estat podrà aplicar-li una pena o sanció.
La contracara de la presumpció d’innocència són les mesures precautòries com la presó preventiva. En el dret penal modern només s’admeten mesures precautòries quan hi ha risc de fugida o el perill cert que la persona afecti la investigació del fet de manera indeguda.”
Un dels motius pels quals la batlle Canòlic Mingorance li denega la llibertat a en Joan Pau en totes les peticions de llibertat sol·licitades és el risc de fugida. Cada vegada que ho llegeixo em fa riure. Sí, riure! Riure per no plorar. Som d’aquí, ens sentim d’aquí i tenim tota la família vivint aquí. Al Principat. Per nosaltres la família és una de les peces fonamentals de la vida. No m’imagino fugint i deixant mare, germà, cunyats, sogres, nebots i tots els amics... La nostra vida i la dels nostres fills està totalment arrelada aquí, a Andorra, i el que en tot cas faríem seria lluitar per demostrar la innocència d’en Joan Pau. Puc entendre que tot i així la batlle pensi que en Joan Pau vulgui fugir. En aquest cas sempre es poden prendre mesures cautelars com són la retirada de passaport, imposar l’obligació d’haver-se de presentar periòdicament a la Batllia, el pagament d’una fiança i sempre que es requereixi, fins i tot, el control monitoritzat.
Respecte “al perill cert que la persona afecti la investigació del fet de manera indeguda” semblaria que després de més de vuit mesos de presó preventiva, després de més de vuit mesos d’haver intervingut el banc, després de més de vuit mesos que la batlle disposi de la informació segrestada –no ho dic jo; és el terme que usa ella quan fa algun registra i confisca qualsevol mena de material–, després que s’hagi pres declaració a tothom... semblaria improbable que es pugui perjudicar el bon fi de la instrucció. En l’últim aute pel qual la batlle denega la petició de llibertat a en Joan Pau, tot just el 4 de desembre passat, Mingorance afirma que “en aquests moments resten pendents de realitzar diversos actes d’instrucció, i molt especialment la anàlisis de la informació segrestada, QUE MOLT POSSIBLEMENT donarà lloc a noves declaracions de persones...”. Sembla el joc dels disbarats. I si finalment no dóna peu a prendre més declaracions? I si finalment no hi hagués delicte on alguns el veuen? I si finalment tot acabés en no-res? Si finalment fos així... qui retornarà als nostres fills tot el temps que el seu pare no ha pogut compartir amb ells? Amb pràcticament nou mesos de presó preventiva ens han robat molts moments que ningú, mai, no ens tornarà.
Qui li tornarà a l’Albert que el seu pare no hagi assistit a la graduació de final de curs? Qui li tornarà al Pau un aniversari sense la presència del seu pare? Qui li tornarà al Xavier aquell moment que el van fer capità de l’equip de futbol i el seu pare no hi era per veure’l? Qui ens tornarà tots aquests moments robats, aquests moments del dia a dia que són els que sustenten la felicitat d’una família, aquells instants que són els que donen sentit a la vida?
Quan anem –amb els nens– a visitar en Joan Pau al centre penitenciari sovint veig altres nens, germans, dones... visitant algun intern, tots resignats per la situació. Probablement també els estan robant aquests moments de felicitat que us explicava fa un moment.
L’últim motiu pel qual se li nega la llibertat a en Joan Pau és l’alarma social. Navegant per internet he trobat un document que explica què és l’alarma social en Dret penal i el seu origen: “El concepte d’alarma social pot ser definit com la inquietud, l’ensurt o el sobresalt del conjunt d’individus d’una determinada comunitat que es deriva d’un mal que de sobte apareix. El que no podem saber és si aquesta alarma es produeix pel fet en si mateix o si, per contra, es produeix a causa de la rellevància que li donen els mitjans de comunicació a aquest fet, és a dir, què va abans, l’ou o la gallina?, el fet crea l’alarma que els mitjans difonen o els mitjans creen l’alarma després que hagi ocorregut el fet? Sigui com sigui, l’alarma social és un element que no pot ser controlat pel subjecte al qual s’acusa de causar-la. [...] L’origen del concepte penal d’alarma social prové del concepte alemany d’irritació social (soziale irritationen), un concepte usat pel règim nazi per poder empresonar els jueus al·legant que la seva presència generava irritació i alarma entre la població alemanya...”
Les mostres de suport i d’ànims que he rebut i continuo rebent per part d’innombrables persones em mostren que la suposada alarma social no està lligada amb el presumpte delicte que si li atribueix a en Joan Pau. Si es tractés d’un presumpte delicte de sang o parléssim d’una persona violenta podria entendre que la presó preventiva es motivés amb l’alarma social, però no és el cas. A aquestes alçades, el que crea l’alarma social, és la lleugeresa amb què s’aplica la presó preventiva en un suposat Estat de Dret. Que la justícia faci el seu camí. Però que no es condemni sense un judici previ.
M’agradaria equivocar-me però tot apunta que aquest Nadal el Xavier, el Pau i l’Albert no el podran passar amb el seu pare. M’agradaria equivocar-me però tot apunta que també ens robaran la il·lusió i la màgia del Nadal.
FONT: Diari d'Andorra
URL: http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=45881&view=item&Itemid=445
